Un blog[1][2] (de l'anglès blog, abreviació de weblog: diari web) és un diari interactiu personal (dip) a Internet. Un blog és dissenyat perquè, com un diari, cada article tingui data de publicació, de manera que la persona que escriu (bloguer) i les que llegeixen puguin seguir tot el que s'ha publicat i editat.
En cada missatge o article d'un blog els lectors poden escriure comentaris (si l'autor ho permet) i aquest, al seu torn, donar-los resposta. Cada blog té el seu propi tema i n'hi ha de tipus personal, econòmic, periodístic, tecnològic, educatiu, polític, etc.
Hi ha nombroses eines de manteniment de blogs que permeten, sense necessitat d'alts coneixements, administrar-los.
El concepte de blog existeix des dels principis d'Internet. Tim Berners Lee, l'inventor de la web, tenia una pàgina on incloïa els nous llocs web que s'anaven creant i feia un comentari sobre cadascun; però el primer weblog com a tal Scripting News va néixer el 9 d'octubre de 1994, de la mà de Dave Winer.[3]
Podem resumir que un weblog és una publicació en línia amb històries publicades amb una periodicitat molt alta, encara que la gent pot publicar amb la regularitat que vulgui. A més a més, són presentats en un ordre cronològic invers, és a dir, el que es publica el darrer serà el primer que surti en pantalla. També és molt habitual que en els blogs es disposi d'una llista d'enllaços a uns altres blogs, que es diu blog-roll. En els blogs ens donen l'oportunitat de disposar d'un sistema de comentaris que permet als lectors d'establir una conversació amb l'autor del blog i entre ells, en relació amb el que s'ha publicat. És propi dels weblogs de fer un ús intensiu d'enllaços amb altres pàgines o altres blogs per poder ampliar la informació, citar fonts o fer notar que se segueix informació d'altres blogs.
Un blog té unes característiques bastant generals, com per exemple:
Són col·laboratius, ja que tenen la possibilitat que els altres internautes puguin afegir-hi comentaris.
Són definibles, cosa que vol dir que els autors poden restringir qui vol que comenti aquest blog i qui no. Això fa que alguns blogs tinguin un cercle participatiu bastant petit. Però que sigui restringit no vol dir que no sigui ni públic ni visible per a qualsevol internauta.
Són interactius: des del propi blog un pot enllaçar-se amb altres blogs, webs, fitxers d'àudio, vídeos, etc., entre altres.
Són gratuïts.
A l'agost del 2006, segons l'inventari que realitza NITLE Weblog Census, la llengua catalana és la segona amb més blogs (123.320), just per darrere de l'anglès (1.958.443) i per davant del francès (83.950).
En català, el Consell Supervisor del TERMCAT va proposar l'any 2005 les formes «bloc» i «blocaire». El 2013 la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans va desestimar aquests mots i es va decantar per incloure «blog» i «bloguer» o «bloguera» al Diccionari de la llengua catalana de l'IEC.[1] El motiu bàsic que va menar la Secció Filològica a proposar el canvi de «bloc» per «blog» (i de «blocaire» per «bloguer -a») va ser el fet que «blog» es va estendre en català molt més que «bloc»: s'utilitzava en la majoria de mitjans de comunicació catalans, era la forma que fan servir la major part d'universitats catalanes i va ser defensada per diversos especialistes.[4]
dilluns, 9 de desembre del 2013
Una App
Una aplicació mòbil (app o apli)[1] és una aplicació informàtica dissenyada per ser utilitzada en telèfons intel·ligents (smartphones), tauletes tàctils i altres dispositius mòbils. Es poden adquirir a través de plataformes de distribució d'aplicació. Algunes aplicacions són lliures, és a dir gratuïtes, mentre que altres han de ser comprades. Solen ser descarregades de la plataforma de distribució a un dispositiu de destinació mòbil com un iPhone, una Blackberry o un telèfon d'Android, però de vegades poden ser descarregades directament a ordinadors, tant portàtils com de sobretaula.
Les aplicacions mòbils van ser originalment ofertes per millorar la productivitat general i la recuperació de documents, incloent funcions bàsiques com email, calendari, contactes, o informació meteorològica. No obstant això, la demanda pública i la disponibilitat d'eines de desenvolupament, van portar a la seva ràpida extensió en altres categories com a jocs, GPS, compra d'entrades per esdeveniments, consulta de comptes d'estalvis,etc. La popularitat de les aplicacions mòbils ha seguit creixent a causa que el seu ús s'ha fet cada vegada més freqüent entre els usuaris de telèfons mòbil.[2]
Les aplicacions mòbils van ser originalment ofertes per millorar la productivitat general i la recuperació de documents, incloent funcions bàsiques com email, calendari, contactes, o informació meteorològica. No obstant això, la demanda pública i la disponibilitat d'eines de desenvolupament, van portar a la seva ràpida extensió en altres categories com a jocs, GPS, compra d'entrades per esdeveniments, consulta de comptes d'estalvis,etc. La popularitat de les aplicacions mòbils ha seguit creixent a causa que el seu ús s'ha fet cada vegada més freqüent entre els usuaris de telèfons mòbil.[2]
Google Inc. és l'empresa propietària de la marca Google, el producte principal de la qual és el motor de recerca del mateix nom. Va ser fundada el 4 de setembre del 1998 per Larry Page i Sergey Brin, dos estudiants de doctorat en ciències de la computació de la Universitat d'Stanford, que el gener de 1996 van aconseguir un cercador més eficaç anomenat Google, capaç de mostrar els resultats de la recerca en un ordre jeràrquic condicionat pel nombre de visites.[6]
Tot i que el seu producte principal és el cercador, l'empresa ofereix també, entre altres serveis, un comparador de preus anomenat Google Product Search (abans conegut com a Froogle), un motor de cerca per a material emmagatzemat en discos locals (Google Desktop Search), un servei de correu electrònic anomenat Gmail, el seu propi mapamundi en 3D (Google Earth) o un servei de missatgeria instantània basat en Jabber/XMPP anomenat Google Talk.
Actualment, Google està treballant en nous projectes com el PC de 100 dòlars,[7] un nou sistema operatiu,[8] Google Docs & Spreadsheets, col·laboració[9] i promoció d'aplicacions de software lliure com Firefox,[10] instal·lació de diverses xarxes sense fils gratuïtes,[11] el desenvolupament d'un sistema de protocol obert de comunicació per veu[12] entre d'altres. A més, s'especula que està treballant en el desenvolupament d'un "Google Office"[13] i una xarxa global de fibra òptica.[14]
Vint Cerf, considerat un dels pares d'Internet, va ser contractat per Google l'any 2005. La companyia cotitza a la NASDAQ sota la clau GOOG.
L'octubre de 2006, Google va adquirir, per 1.650 milions de dòlars, a la famosa pàgina de vídeos YouTube;[15] i l'abril de 2007, DoubleClick,[16] una empresa especialitzada en publicitat a Internet, per 3.100 milions de dòlars. Això va fer que aquest mateix mes d'aquesta adquisició, Google es convertís en la marca més valuosa del món, arribant a la suma de 66.000 milions de dòlars, i superant a empreses com Microsoft, General Electric i Coca-Cola.
El juliol de 2007, Google comprà Panoramio, un lloc web dedicat a exhibir les fotografies que els propis usuaris creen i geoposicionen, essent algunes d'elles pujades perquè puguin ser vistes a través de Google Earth.
Tot i que el seu producte principal és el cercador, l'empresa ofereix també, entre altres serveis, un comparador de preus anomenat Google Product Search (abans conegut com a Froogle), un motor de cerca per a material emmagatzemat en discos locals (Google Desktop Search), un servei de correu electrònic anomenat Gmail, el seu propi mapamundi en 3D (Google Earth) o un servei de missatgeria instantània basat en Jabber/XMPP anomenat Google Talk.
Actualment, Google està treballant en nous projectes com el PC de 100 dòlars,[7] un nou sistema operatiu,[8] Google Docs & Spreadsheets, col·laboració[9] i promoció d'aplicacions de software lliure com Firefox,[10] instal·lació de diverses xarxes sense fils gratuïtes,[11] el desenvolupament d'un sistema de protocol obert de comunicació per veu[12] entre d'altres. A més, s'especula que està treballant en el desenvolupament d'un "Google Office"[13] i una xarxa global de fibra òptica.[14]
Vint Cerf, considerat un dels pares d'Internet, va ser contractat per Google l'any 2005. La companyia cotitza a la NASDAQ sota la clau GOOG.
L'octubre de 2006, Google va adquirir, per 1.650 milions de dòlars, a la famosa pàgina de vídeos YouTube;[15] i l'abril de 2007, DoubleClick,[16] una empresa especialitzada en publicitat a Internet, per 3.100 milions de dòlars. Això va fer que aquest mateix mes d'aquesta adquisició, Google es convertís en la marca més valuosa del món, arribant a la suma de 66.000 milions de dòlars, i superant a empreses com Microsoft, General Electric i Coca-Cola.
El juliol de 2007, Google comprà Panoramio, un lloc web dedicat a exhibir les fotografies que els propis usuaris creen i geoposicionen, essent algunes d'elles pujades perquè puguin ser vistes a través de Google Earth.
Xarxa informàtica
Una xarxa informàtica és un grup interconnectat de computadors. La finalitat principal per a la creació d'una xarxa és compartir els recursos i la informació en la distància, assegurar la confiabilitat i la disponibilitat de la informació, augmentar la velocitat de transmissió de les dades i reduir el cost general d'aquestes accions.
Les xarxes es classifiquen segons el nivell en què es du a terme la comunicació. Així, per exemple, hi ha xarxes a nivell físic (LAN, Ethernet..), xarxes informàtiques virtuals que corren sobre Internet, etc. Hi ha dues grans maneres de classificar els nivells, el model OSI i el model TCP/IP. El model OSI estructura cada xarxa en 7 capes amb funcions concretes però relacionades entre elles; el model TCP/IP es redueix a 4 capes. Altres classificacions, vistes a continuació, són: per escala, per relació funcional o per topologia.
Les xarxes es classifiquen segons el nivell en què es du a terme la comunicació. Així, per exemple, hi ha xarxes a nivell físic (LAN, Ethernet..), xarxes informàtiques virtuals que corren sobre Internet, etc. Hi ha dues grans maneres de classificar els nivells, el model OSI i el model TCP/IP. El model OSI estructura cada xarxa en 7 capes amb funcions concretes però relacionades entre elles; el model TCP/IP es redueix a 4 capes. Altres classificacions, vistes a continuació, són: per escala, per relació funcional o per topologia.
Internet
Internet és una xarxa pública i global de computadors interconnectats mitjançant el protocol d'Internet (Internet Protocol) i que transmeten les dades mitjançant commutació de paquets.
Internet és la unió de milions de subxarxes domèstiques, acadèmiques, comercials i governamentals; és per això que a vegades se l'anomena «la xarxa de xarxes». Qualsevol conjunt de xarxes interconnectades serà una Internet, però d'Internet en majúscules només n'hi ha una. Sobre aquesta xarxa hi corren un conjunt de serveis als quals tothom pot accedir des de qualsevol part del món, mitjançant un dispositiu electrònic, com per exemple un ordinador, un telèfon mòbil o bé consoles.
Un dels serveis que utilitza Internet com a mitja de transmissió i que ha tingut més èxit és la World Wide Web (WWW, o "la Web"), fins al punt que és habitual la confusió entre els dos conceptes. La WWW és un conjunt de protocols que permet, de forma senzilla, la consulta remota d'arxius d'hipertext. I fou un desenvolupament posterior a Internet. Altres serveis també molt populars són l'enviament de correu electrònic (protocol SMTP), la transmissió d'arxius (FTP i P2P), les converses en línia (IRC), la missatgeria instantània i presencial (p.ex. XMPP), la transmissió de contingut i comunicació multimèdia-telefonia (VoIP), televisió (IPTV), els butlletins electrònics (NNTP), l'accés remot a altres dispositius (SSH i Telnet), i molts altres protocols que no segueixen un estàndard sinó que són privats, com per exemple els que puguin usar els jocs en línia.
Internet és la unió de milions de subxarxes domèstiques, acadèmiques, comercials i governamentals; és per això que a vegades se l'anomena «la xarxa de xarxes». Qualsevol conjunt de xarxes interconnectades serà una Internet, però d'Internet en majúscules només n'hi ha una. Sobre aquesta xarxa hi corren un conjunt de serveis als quals tothom pot accedir des de qualsevol part del món, mitjançant un dispositiu electrònic, com per exemple un ordinador, un telèfon mòbil o bé consoles.
Un dels serveis que utilitza Internet com a mitja de transmissió i que ha tingut més èxit és la World Wide Web (WWW, o "la Web"), fins al punt que és habitual la confusió entre els dos conceptes. La WWW és un conjunt de protocols que permet, de forma senzilla, la consulta remota d'arxius d'hipertext. I fou un desenvolupament posterior a Internet. Altres serveis també molt populars són l'enviament de correu electrònic (protocol SMTP), la transmissió d'arxius (FTP i P2P), les converses en línia (IRC), la missatgeria instantània i presencial (p.ex. XMPP), la transmissió de contingut i comunicació multimèdia-telefonia (VoIP), televisió (IPTV), els butlletins electrònics (NNTP), l'accés remot a altres dispositius (SSH i Telnet), i molts altres protocols que no segueixen un estàndard sinó que són privats, com per exemple els que puguin usar els jocs en línia.
WLAN
Una WLAN (de l'anglès wireless local area network o xarxa d'àrea local sense fils ), és un sistema de comunicació de dades sense fils flexible, molt utilitzat com a alternativa a les xarxes d'àrea local cablejades o com a extensió d'aquestes. Utilitza tecnologies de radiofreqüència que permet major mobilitat als usuaris al minimitzar les connexions cablejades. Aquestes xarxes van adquirint importància en molts camps, com magatzems o per manufactura, en què es transmet la informació en temps real a una terminal central. També són molt populars en les llars per compartir l'accés a Internet entre diverses ordinadors.
El Wi-Fi
Wi-Fi (sovint escrit com Wi-fi, WiFi, Wifi i wifi ), acrònim de Wireless Fidelity (Fidelitat sense fils), és una marca per a un conjunt d'estàndards de compatibilitat per a comunicacions per a xarxes locals sense fils (WLAN). Es basa en els estàndards oberts 802.11a i 802.11b establerts per IEEE, i encara no controlats per cap empresa.
Logo Wi-Fi
802.11a és un estàndard per WLAN que funciona en el rang de freqüència de 5 GHz, a una velocitat de dades màxima de 54 Mbps.
802.11b és un estàndard per WLAN que funciona en el rang de freqüència de 2,4 GHz, amb un ample de banda de 11 Mbps. És la freqüència que empren els microones, telèfons mòbils de tercera generació i els dispositius Bluetooth
802.11C és un estàndard per WLAN que funciona en el rang de freqüència de 7,3 GHz, a una velocitat de dades màxima de 72 Mbps.
Actualment l'estàndard 802.11b ofereix un ample de banda de 11 Mbps i opera en la banda del 2,4 Gigahertzs. Les comunicacions són a través d'ones de ràdio de curt abast, que pel fet d'estar codificades no interfereixen entre si, i la seva potència és molt baixa. El radi de cobertura d'un senyal sense fils pot arribar teòricament fins a 300 metres, però la disposició dels equips, parets, etc, fa que el senyal pugui arribar als 100 metres. La tecnologia Wi-Fi està avançant a Wi-Fi 5, que processa a velocitats de fins a 54,000 Kbps.
Logo Wi-Fi
802.11a és un estàndard per WLAN que funciona en el rang de freqüència de 5 GHz, a una velocitat de dades màxima de 54 Mbps.
802.11b és un estàndard per WLAN que funciona en el rang de freqüència de 2,4 GHz, amb un ample de banda de 11 Mbps. És la freqüència que empren els microones, telèfons mòbils de tercera generació i els dispositius Bluetooth
802.11C és un estàndard per WLAN que funciona en el rang de freqüència de 7,3 GHz, a una velocitat de dades màxima de 72 Mbps.
Actualment l'estàndard 802.11b ofereix un ample de banda de 11 Mbps i opera en la banda del 2,4 Gigahertzs. Les comunicacions són a través d'ones de ràdio de curt abast, que pel fet d'estar codificades no interfereixen entre si, i la seva potència és molt baixa. El radi de cobertura d'un senyal sense fils pot arribar teòricament fins a 300 metres, però la disposició dels equips, parets, etc, fa que el senyal pugui arribar als 100 metres. La tecnologia Wi-Fi està avançant a Wi-Fi 5, que processa a velocitats de fins a 54,000 Kbps.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)