Blog

Un blog[1][2] (de l'anglès blog, abreviació de weblog: diari web) és un diari interactiu personal (dip) a Internet. Un blog és dissenyat perquè, com un diari, cada article tingui data de publicació, de manera que la persona que escriu (bloguer) i les que llegeixen puguin seguir tot el que s'ha publicat i editat.
En cada missatge o article d'un blog els lectors poden escriure comentaris (si l'autor ho permet) i aquest, al seu torn, donar-los resposta. Cada blog té el seu propi tema i n'hi ha de tipus personal, econòmic, periodístic, tecnològic, educatiu, polític, etc.
Hi ha nombroses eines de manteniment de blogs que permeten, sense necessitat d'alts coneixements, administrar-los.
El concepte de blog existeix des dels principis d'Internet. Tim Berners Lee, l'inventor de la web, tenia una pàgina on incloïa els nous llocs web que s'anaven creant i feia un comentari sobre cadascun; però el primer weblog com a tal Scripting News va néixer el 9 d'octubre de 1994, de la mà de Dave Winer.[3]
Podem resumir que un weblog és una publicació en línia amb històries publicades amb una periodicitat molt alta, encara que la gent pot publicar amb la regularitat que vulgui. A més a més, són presentats en un ordre cronològic invers, és a dir, el que es publica el darrer serà el primer que surti en pantalla. També és molt habitual que en els blogs es disposi d'una llista d'enllaços a uns altres blogs, que es diu blog-roll. En els blogs ens donen l'oportunitat de disposar d'un sistema de comentaris que permet als lectors d'establir una conversació amb l'autor del blog i entre ells, en relació amb el que s'ha publicat. És propi dels weblogs de fer un ús intensiu d'enllaços amb altres pàgines o altres blogs per poder ampliar la informació, citar fonts o fer notar que se segueix informació d'altres blogs.
Un blog té unes característiques bastant generals, com per exemple:
Són col·laboratius, ja que tenen la possibilitat que els altres internautes puguin afegir-hi comentaris.
Són definibles, cosa que vol dir que els autors poden restringir qui vol que comenti aquest blog i qui no. Això fa que alguns blogs tinguin un cercle participatiu bastant petit. Però que sigui restringit no vol dir que no sigui ni públic ni visible per a qualsevol internauta.
Són interactius: des del propi blog un pot enllaçar-se amb altres blogs, webs, fitxers d'àudio, vídeos, etc., entre altres.
Són gratuïts.
A l'agost del 2006, segons l'inventari que realitza NITLE Weblog Census, la llengua catalana és la segona amb més blogs (123.320), just per darrere de l'anglès (1.958.443) i per davant del francès (83.950).
En català, el Consell Supervisor del TERMCAT va proposar l'any 2005 les formes «bloc» i «blocaire». El 2013 la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans va desestimar aquests mots i es va decantar per incloure «blog» i «bloguer» o «bloguera» al Diccionari de la llengua catalana de l'IEC.[1] El motiu bàsic que va menar la Secció Filològica a proposar el canvi de «bloc» per «blog» (i de «blocaire» per «bloguer -a») va ser el fet que «blog» es va estendre en català molt més que «bloc»: s'utilitzava en la majoria de mitjans de comunicació catalans, era la forma que fan servir la major part d'universitats catalanes i va ser defensada per diversos especialistes.[4]